Un raspat dental és la forma no quirúrgica més comú per poder tractar la malaltia periodontal més anomenada periodontitis.

Depenent de la fase de desenvolupament en la que es trobi la periodontitis el seu dentista pot recomanar-li fer un o més raspats per evitar així que la malaltia avanci. Si pel contrari, la seva periodontitis es troba en una fase molt avançada és possible que es requereixi intervencions quirúrgiques. Això porta a practicar un raspat dental i un allisar radicular abans de realitzar la cirurgia.

La placa bacteriana és la principal causa de la malaltia periodontal, aquesta s’acumula a la zona sota les genives produint la seva retracció. Dependent del cúmul de placa bacteriana que es tingui en la geniva la retracció podria produir-se de forma molt més ràpida. És per això que el dentista podria recomanar realitzar raspats dentals amb més freqüència, per aturar el seu desenvolupament.

El raspat dental és una tècnica no quirúrgica, però a la vegada és un procediment diferent de la neteja dental.

Quin és el procediment d’un raspat dental?

El raspat dental té com a finalitat eliminar la placa bacteriana i el carrall que s’acumula a les genives i a les bosses periodontals que es van formant a mesura que avança la periodontitis.

El procediment que se segueix dins d’un raspat dental ha de basar-se en un sondatge periodontal complet prèviament a la intervenció. Gràcies a aquest sondatge, el dentista pot tenir un mapa complet de la situació gingival per detectar quines zones seran les que requeriran una major o menor neteja.

En la majoria d’ocasions es recomana complementar el raspat dental amb col·lutoris, pastes de dents u altres elements com gils dentals o raspalls específics que milloren les neteges dels pacients. També és possible que es requereixi antibiòtics durant un període de temps determinat per assegurar que es frena la infecció produïda per la placa bacteriana.

La finalitat que té el tractament periodontal és el de deixar lliure de bacteris els espais que hi ha entre les genives i les dents.

Podem trobar dues tipologies de raspat, depenent de la finalitat que tinguin:

Fase de manteniment

Els raspats dentals de manteniment són aquells en què les sessions són generalment menys intenses i es concentra en la neteja de peces dentals determinades on s’ha detectat l’inici de la malaltia.

Fase avançada de la malaltia

Si aquesta fase de la malaltia està molt avançada la intervenció servirà a més a més per preparar els teixits de les genives per a una cirurgia periodontals. L’avaluació dels efectes que tingui el raspat es podrien observar setmanes després d’aquest.

Que hem de fer després d’un raspat dental?

Després d’haver realitzat la primera intervenció del raspat, el pacient pot experimentar en les hores posteriors molèsties lleus que es poden alleujar amb fàrmacs analgèsics i antiinflamatoris.

La higiene dental ha de ser fonamental després d’aquesta intervenció, ja que mantenir les zones lliures de bacteris serà el que ajudarà a evitar un desenvolupament avançat de la malaltia. És per això que s’ha de millorar els hàbits d’higiene habituals incloent en ells un raspallat després de cada menjar, l’ús de fil dental i raspalls interdentals.

Reforçar la neteja diària amb gels de clorhexidina 48 hores després del raspat pot ajudar a accelerar la curació de la geniva.

És possible que els pacients tinguin un augment de la sensibilitat dental, sobretot a l’hora d’ingerir aliments freds o molt calents. Aquesta sensibilitat hauria d’anar disminuint en el transcurs de les 48 hores posteriors.

Resultats que ens ofereix un raspat dental

Després d’un raspat dental i allisat reticular, la dentadura queda lliure de placa i carrall. El pacient ha de mantenir els seus hàbits d’higiene dental per a garantir que es mantingui sempre tan neta com sigui possible.

S’ha de tenir especial cura a l’hora de fer ús de fil dental o de raspalls de dents, ja que la sensibilitat de la geniva segura sent la mateixa i podem deteriorar-la amb facilitat. És per això que els raspalls que es recomanen són de duresa suau o mitja i, evitar sempre aquells que les fibres siguin més dures.

És possible que es produeixin petits sagnats puntualment durant la pràctica de la higiene dental, però sol passar en episodis esporàdics. En el cas de ser molt freqüent, es recomana anar al dentista perquè faci un nou diagnòstic.