Periimplantitis. Què és i com tractar-la?

En l’actualitat, els procediments amb implants dentals són una de les solucions més segures i efectives per a restaurar la cavitat oral quan s’ha produït la pèrdua d’una o vàries peces dentals. Segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració, aquests tractaments amb petits dispositius són cada cop més previsibles, segurs, estètics i duradors. Tot i així, no estan exempts de complicacions que poden sorgir després de la intervenció.

Què és la periimplantitis?

La periimplantitis és un procés inflamatori que afecta als teixits que envolten a l’implant dental i que, al mateix temps, provoca una pèrdua òssia en l’àrea de l’implant.

Existeixen dos tipus de malalties periimplantàries:

Periimplantitis: es produeix una inflamació dels teixits existents al voltant de l’implant. Això, produeix una pèrdua d’os que és greu perquè posa en perill l’estabilitat de l’implant.
Mucositis periimplantaria: es produeix quan hi ha una inflamació dels teixits tous i mucoses que envolten a l’implant, però sense que arribi a afectar a l’os. Aquest és l’estat inicial de la infecció i, de no corregir-se a temps, es pot agreujar.

Els últims estudis professionals al respecte destaquen que un 40% presena mucositis perrimplantaria. Però, a l’igual que amb la gingivitis, si s’aplica el tractament adequat i, sobretot, si es diagnostica a temps, no ha de suposar massa molèsties ja que és un problema transitori i que es pot curar.

Per altra banda, al voltant del 20% de la població mostra Periimplantitis, es tracta d’un cas més greu que de no ser tractat produeix la pèrdua final de l’implant.

Simptomes de les malalties periimplantaries:

La simptomatologia periimplantaria és, sens dubte, molt similar als indicis que alerten del desenvolupament de periodontitis a les dents naturals d’un pacient:

Inflamació i envermelliment de la mucosa periimplantaria.
En ocasions, sagnat durant el sondatge periodontal, això és, durant l’avaluació dels teixits gingivals. Mitjançant aquest examen, el periodoncista pot determinar el grau d’afectació i dany de les genives i de l’os que dona suport a l’implant. Així, el sondatge possibilita el coneixement de la distància des del marge gingival fins a la base del sac periodontal i de la presència de placa bacteriana o càlcul dental. La periimplantitis suposa un augment de la profunditat de la bossa periimplantaria.
Certes molèsties a l’estrènyer les dents.
En certs casos, supuració purulenta.
Pèrdua de massa òssia, perceptible en les proves radiològiques (símptoma propi de la Periimplantitis).
Mobilitat de l’implant, en situacions en les que la malaltia es presenta en un estat avançat de desenvolupament (símptoma propi de la Periimplantitis).

En tot cas, és important que, davant de qualsevol d’aquests símptomes, el pacient acudeixi de forma immediata a una consulta amb el dentista. Tot i això, en un primer moment, és freqüent que la malaltia pugui passar desapercebuda.

Causes de la Periimplantitis

Existeixen diversos factors que poden derivar en l’aparició de Periimplantitis. Alguns són aliens al pacient i altres deriven del seu estat de salut o són conseqüència d’altres malalties. Les principals causes són:

Malalties periodontals prèvies: hi ha perfils de pacients amb tendència al desenvolupament de malalties periodontals per causes, fins i tot, alienes als seus hàbits d’higiene: l’estructura i morfologia de les seves dents poden propiciar l’acumulació de placa. Si eres propens al desenvolupament de problemes gingivals abans de col·locar-te els implants, tens un major percentatge de patir periimplantitis. En aquest cas, és molt recomanable extremar la neteja i la cura de la teva boca en tot moment, a més de visitar al teu dentista regularment.
Mala o insuficient higiene bucal: aquesta és una de les qüestions que més influeix en l’aparició de la Periimplantitis, com passa amb la resta d’infeccions gingivals. Per a evitar-la, el més important és mantenir una bona higiene diària, raspallar-se correctament utilitzant fins i tot productes i eines especials per a persones implantades i acompanyar-la d’un tractament de profilaxis en una clínica dental cada 4 o 6 mesos. Com ja saps, la prevenció és la millor forma de mantenir a ratlla qualsevol tipus d’infecció en la cavitat bucal.
Excés en el consum d’alcohol i tabaquisme: aquests hàbits són un altre dels principals factors que poden multiplicar la proliferació d’infeccions a la noca.
Mala instal·lació de l’implant: sempre t’aconsellem que acudeixis a un expert a l’hora de realitzar-te qualsevol tractament dental que requereixi un mínim de complexitat. Seguir aquesta pauta és fonamental, ja que, una mala col·locació de l’implant és un importantíssim factor de risc per a l’aparició de Periimplantitis. L’única forma d’estar a resguard d’aquesta qüestió és instal·lar-te sempre implants dentals de primera qualitat i tenir molt en compte l’especialització de l’implantòleg que t’atendrà.

La Diabetis: aquesta malaltia pot influir en l’aparició de malalties periimplantaries. Les lesions en l’os que envolta als implants que produeixin les bactèries de la infecció no es regeneren igual en els pacients amb aquesta malaltia degut als seus alts nivells de glucosa en sang.

En quins problemes pot derivar la Periimplantitis?

Les persones que pateixen Periimplantitis solen queixar-se del següent:

Sagnat constant de les genives. Sol succeir sobre tot si no es tracta a temps. En la primera fase de la infecció, el sagnat apareix durant el raspallat o quan es menja. En un estadi superior, passarà de ser puntual a bastant freqüent, fins i tot pot succeir en qualsevol moment del dia.
Mobilitat de la pròtesi. Les bactèries que provoquen la mucositis i la Periimplantitis danyen el teixit de la geniva que envolta la peça de l’implant: així, el deterioren de manera progressiva, provocant en un estadi molt avançat que els implants arribin a moure’s o caure.

Pèrdua de l’os. Si la Periimplantitis s’agreuja pot afectar també a les dents naturals ubicades al voltant de l’implant.

Com solucionar-ho?

El primer pas a seguir si tens o creus que tens una Periimplantitis es acudir a la consulta de l’implantòleg. Allí, se’t farà una revisió completa i, almenys mentre sigui possible, se t’aplicaran tots els tractaments necessaris per a la seva erradicació i així evitar la retirada de l’implant.

Ja a la consulta, es donen les pautes per a reforçar la rutina d’higiene a casa i es modifica la pròtesis, en el cas de que el seu disseny impedeixi una neteja habitual correcta. Després s’elimina la placa o càlcul dental, supra o subgingival, que el pacient no pot eliminar a través d’una neteja en profunditat.

Si el diagnòstic és una mucositis (la fase inicial) el problema es sol resoldre. Si ja s’ha avançat a una Periimplantitis, a tot l’anterior se li ha de sumar un tractament quirúrgic que consisteix en:

Retirada del teixit de granulació. Es realitza per a permetre l’accés a la superfície de l’implant (on resideix l’origen del problema).
Raspat subgingival. Instrumentació de l’implant de la forma més respectuosa possible, per a mantenir les seves característiques i facilitar la reinserció o regeneració del teixit. Amb aquesta pràctica s’elimina la placa bacteriana adherida a la superfície de l’implant.

En funció del dany que la infecció hagi causat, el procediment serà resectiu o regeneratiu. En el primer es remodelarà la geniva i l’os i els teixits es col·loquen per a eliminar les bosses que la infecció hagi provocat. Així s’aconsegueix acabar amb la infecció i, a més, es facilita la higiene al pacient i el manteniment al professional a mig i llarg termini.

Consells per a prevenir la Periimplantitis

Tot i que no existeixen unes pautes definitives que erradiquen la possibilitat de que aparegui la Periimplantitis, si que hi ha uns consells que redueixen la seva aparició a la mínima expressió. Són les següents:

Cuida al màxim la teva higiene dental: raspallar-se correctament i utilitzar col·lutoris, junt al fil dental, són les principals rutines a seguir a casa diàriament per a evitar aquesta malaltia.
Evita el consum de tabac i alcohol: acaba amb els mals hàbits o redueix-los a la mínima expressió. Com t’hem comentat ja, està més que demostrat pels experts que els fumadors són més propensos a sofrir Periimplantitis. El fum del tabac produeix irritació en els teixits, disminueix el rec sanguini, retarda la cicatrització i augmenta el risc d’infecció. També l’alcohol és un gran amic de l’aparició de placa bacteriana i, amb ella, les malalties infeccioses.
Programa neteges bucodentals: és importantíssim que, de manera periòdica, et facis neteges professionals. Acudeix sempre a una clínica especialitzada. Si les revisions i neteges es fan de la mà d’un professional, la proliferació de bactèries, càlcul dental i altres elements nocius es retarden enormement.

Escull un implantòleg expert: aquest és el principal consell que et donarem sempre a l’hora de ficar-te implants. En mans d’un professional especialitzat amb anys d’experiència, es redueix enormement el risc de sofrir Periimplantitis per una mala col·locació dels mateixos. I és que, és l’implantòleg professional qui avaluarà si l’os que suporta l’implant reuneix les condicions necessàries per a una correcta osteointegració. També és el responsable de practicar la millor tècnica de col·locació d’implants en funció de la morfologia i necessitats de cada pacient, sempre tractant d’evitar complicacions posteriors.