Existeixen diferents motius pels quals una persona pot presentar un diastema i els més comuns són:

• Genètica. Els diastemes poden heretar-se, de fet, és molt habitual que la persona amb diastema dental tingui algun familiar directe, pare, mare o germans, amb aquesta mateixa característica dental.

• Falta d’una peça dental. Quan un pacient ha perdut una dent, ja sigui per un cop o un altre motiu, les peces que estan al costat d’on estava aquesta peça, tendeixen a moure’s.

• Microdòncia (dents més petites de l’habitual). Les anomalies en la grandària de les peces dentals poden ser generalitzades o localitzades. Les primeres, apareixen com a diastemes múltiples repartits en tota la boca.

• Desproporció entre les dents i l’os maxil·lar. Quan el maxil·lar ha crescut massa, les dents no ocupen la seva totalitat.

• Malposició de les dents. Si una dent no està col·locat correctament o està girat, és possible que es formin buits entre les peces.

• Un fre labial massa gruix i amb una inserció baixa. Es converteix en un obstacle perquè el buit es tanqui quan travessa la mitjana dentària. A aquesta mena d’espai se’n diu diastema interincisal.

• Una micro dent supernumerària amb forma cònica que sol aparèixer entre els incisius centrals, creant un diastema. És a dir, és una dent que es forma de manera extra.

• Agènesi dental. És l’absència d’una dent, normalment un incisiu o una premolar perquè mai ha arribat a desenvolupar-se ni néixer. Alguna cosa que inevitablement origina un espai major entre les peces contigües a aquesta peça que falta.

• Succió digital. Un diastema interincisiu pot aparèixer en nens per l’hàbit de “xuclar-se el dit”, ja que està succió causa la inclinació dels incisius superiors.

• Macroglòssia (o hiperactivitat lingual). El diastema es pot produir per empènyer la llengua contra les dents. L’excés de pressió i/o grandària lingual provoca un desequilibri entre la musculatura lingual i perioral. De manera que les arcades dentàries augmenten el seu perímetre i les dents se separen de manera progressiva si aquest gest es va repetint al llarg dels anys.

• Quist del conducte nas palatí. És una patologia poc freqüent que es desenvolupa en el gruix de la zona anterior del paladar i pot provocar la separació de les teves dents.

• Discrepància ossi-dentària positiva. Es coneix com a “discrepància ossi-dentària” la relació entre el gruix que subjecta les dents i l’amplària d’aquests.

Quan la suma de l’ample és major a la grandària de l’os és discrepància ossi-dentària negativa i és el que provoca l’apinyament dental per falta d’espai entre les dents.

Però quan la suma de l’ample és menor a la grandària de l’os la discrepància ossi-dentària és positiva i provoca diastema en tenir espai de sobres entre les dents.