Dents de llet tortes: és normal que surtin així?
Dents de llet tortes: és normal que surtin així?
És molt habitual que els pares i mares es preocupin quan veuen que les primeres dents de llet del seu fill o filla no surten completament alineades. La bona notícia és que, en la majoria dels casos, és normal que les dents de llet surtin tortes i això no significa necessàriament que l’infant hagi de necessitar ortodòncia en el futur.
En aquest article t’expliquem per què passa, quan és motiu de consulta i què pots fer per afavorir un correcte desenvolupament de la dentició.
És normal que les dents de llet surtin tortes?
Sí. Durant l’erupció dental és freqüent que algunes dents apareguin lleugerament girades, inclinades o amb poc espai. Això passa perquè els ossos maxil·lars i mandibulars encara estan creixent i la boca de l’infant experimenta canvis constants durant els primers anys de vida.
En molts casos, a mesura que van erupcionant la resta de dents de llet, aquestes es recol·loquen de manera natural i el somriure adquireix un aspecte més alineat.
També cal tenir en compte que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament. L’edat en què apareixen les dents i la manera com erupcionen poden variar considerablement sense que això indiqui cap problema de salut bucodental.
Per què les dents de llet surten tortes?
Hi ha diferents causes que poden provocar que les dents temporals no surtin perfectament alineades.
Manca d'espai
La causa més freqüent és que el maxil·lar o la mandíbula encara siguin petits en relació amb la mida de les dents. A mesura que l’infant creix, l’os també ho fa, permetent una millor distribució de les peces dentals.
Factors genètics
La forma i la mida de les dents, així com el desenvolupament dels maxil·lars, tenen un important component hereditari. Si algun dels pares va presentar apinyament dental durant la infància, és possible que el nen o la nena també hi tingui una certa predisposició.
Hábits orals
Alguns hàbits mantinguts durant molt de temps poden influir en la posició de les dents, com ara:
- Ús prolongat del xumet.
- Xuclar-se el dit.
- Respiració bucal.
- Interposició de la llengua en empassar.
Aquests hàbits poden modificar el creixement dels maxil·lars i afavorir alteracions en l’alineació dental.
Erupció dental
No totes les dents surten al mateix temps ni segueixen exactament el mateix recorregut. És habitual que algunes apareguin abans que d’altres o amb una lleugera inclinació que posteriorment es corregeix.
Quan m'he de preocupar?
Tot i que unes dents de llet lleugerament tortes solen ser normals, és recomanable acudir a l’odontopediatre si observes alguna d’aquestes situacions:
- Apinyament molt marcat.
- Dents que no arriben a erupcionar.
- Grans espais entre les dents acompanyats d’altres alteracions.
- Mossegada creuada, oberta o molt profunda.
- Pèrdua prematura d’una dent de llet.
- Dolor, inflamació o dificultat per mastegar.
Una valoració precoç permet detectar possibles problemes de desenvolupament i actuar quan sigui necessari.
Les dents de llet tortes es corregeixen soles?
En molts casos, sí.
A mesura que surten la resta de dents temporals i l’infant creix, la posició dental pot millorar de manera espontània. A més, quan apareixen les dents definitives, la mandíbula i el maxil·lar ja han augmentat de mida, oferint més espai perquè es col·loquin correctament.
És important recordar que les dents de llet compleixen una funció essencial com a guia per a l’erupció de les dents definitives. Mantenir-les sanes i en la seva posició afavoreix que la dentició permanent tingui més possibilitats de desenvolupar-se correctament.
Tanmateix, cada infant és diferent. Per això és recomanable fer revisions periòdiques per comprovar que el desenvolupament de la dentició és l’adequat.
La importància de les revisions dentals des de petits
Tot i que les dents de llet són temporals, requereixen les mateixes cures que les dents definitives. Les revisions periòdiques amb l’odontopediatre permeten controlar el creixement dels maxil·lars, detectar possibles alteracions en la mossegada i orientar les famílies sobre els hàbits més saludables.
A més, anar al dentista des de ben petits ajuda que l’infant es familiaritzi amb l’entorn de la consulta i redueixi la por o l’ansietat en futures visites. Aquestes revisions també són una excel·lent oportunitat per resoldre dubtes relacionats amb la higiene bucodental, l’alimentació i el procés d’erupció dental.
Els nens amb dents de llet tortes necessiten ortodòncia?
No sempre.
El fet que alguna dent de llet surti torta no implica automàticament que sigui necessària una ortodòncia.
L’odontopediatre valorarà aspectes com:
- El creixement dels maxil·lars.
- La mossegada.
- L’espai disponible.
- La posició de les dents definitives en desenvolupament.
- Els hàbits orals de l’infant.
Només en determinats casos es pot recomanar una ortodòncia interceptiva per guiar el correcte creixement dels ossos i evitar problemes més complexos en el futur.
Com afavorir una correcta alineació dental?
Algunes recomanacions senzilles poden ajudar al correcte desenvolupament de la boca de l’infant:
- Fer la primera revisió dental al voltant del primer any de vida o quan aparegui la primera dent.
- Mantenir una bona higiene bucodental des de l’erupció de les primeres dents.
- Limitar l’ús del xumet i afavorir-ne la retirada abans dels 3 anys.
- Evitar que l’infant es xucli el dit.
- Fomentar una alimentació equilibrada que estimuli una correcta masticació.
- Fer revisions periòdiques amb l’odontopediatre.
Preguntes freqüents
Les dents de llet tortes afecten les dents definitives?
No necessàriament. Tot i que alguns problemes poden influir en l’erupció de les dents permanents, molts infants amb dents de llet tortes desenvolupen una dentició definitiva correctament alineada.
A quina edat surten les primeres dents de llet?
Generalment entre els 6 i els 10 mesos, tot i que hi ha una gran variabilitat i ambdós extrems poden considerar-se normals.
És normal que una dent surti darrere d'una altra?
Pot passar tant durant la dentició temporal com durant la permanent. Si observes aquesta situació, el més recomanable és acudir a l’odontopediatre perquè en faci una valoració i, si cal, un seguiment.